Willie Buck veu, Jose Luis Pardo guitarra, Tota harmònica, Miriam Aparicio piano, Martin J. Merino baix i, Homero Tolosa bateria.

No hi ha avui cap cantant de blues que recreï millor l’esperit de Muddy Waters que Willie Back; no només pel seu repertori, sinó també pel seu to de veu i per “aquell aire” que ens recorda al Mississipi més profund. Nascut a Houston (Mississipi, EUA), el 1937, l’any 1954 va emigrar a Chicago, a on va passar anys barrejant el treball dur i mal pagat amb actuacions en clubs i a Maxwell Streat Market, l’indret en el qual tots els bluesmen de l’època tocaven per guanyar-se uns calés extra. Allà va coincidir amb la majoria de bluesman del moment i es va integrar al ‘South sides-sound’. Als 70, va gravar el seu primer single, ‘The Disco Blues’, que li va obrir les portes per torcar a Mèxic, Canadà i, més tard, a Europa. El 2004 va entrar al ‘Blues Hall of Fame’, coincidint amb el llançament del disc ‘I Wanna Be Loved’. D’aleshores ençà, ha fet gires internacionals per tot el món —Europa, Sud-amèrica, Àsia, etc. L’any 2019, va rellançar la seva carrera amb el treball ‘Willie Buck Way’. Una llegenda viva del blues baixa les escales del Jamboree i comparteix escenari amb dos dels millors bluesmen de casa nostra.

Facebook: Willie Buck