David Torras guitarra i veu, Oriol Pidelaserra teclats, Nico Ramírez bongos, Dani Txarnego  veu, Quino Bejar congues i cajón

A finals dels 70, un músic d’origen argentí, Xavier Patricio Pérez, més conegut com a Gato Pérez, va capgirar la història de la rumba catalana amb una manera pròpia de concebre-la, a cavall de la música llatina i la rumba gitana. Pérez havia descobert la rumba catalana al barri de Gràcia, i ell mateix la considerava “la música pròpia, característica i original de la Barcelona urbana.” En la seva trajectòria com a rumber —del 1978 fins a la seva mort, el 1990—, Gato Pérez va destacar, no només per la seva heterodòxia —“Ahora vengo yo, a cantar distinto / con mi estilo especial, de palabras y ritmos,” deia a ‘Gitanitos y morenos’—, sinó també com a autor de cançons. En paraules de Marcos Ordóñez, el seu biògraf, Gato Pérez era “el millor lletrista nacional (…), el rumber més líric, noctàmbul i existencial que hagi donat mai aquest gènere.” La seva mirada única, excelsa també des del punt de vista literari, és un llegat, un tresor que ha influenciat a generacions posteriors d’artistes; per exemple, els músics que actuen en aquest homenatge, Set de Rumba i Dani Txarnego. El tercer vèrtex és Quino Béjar, percussionista dels temps del Zeleste i dels primers discos del Gato. En el marc de la programació dedicada al 50è aniversari del Zeleste —recordem, Gato Pérez, a més de rumber, va ser una figura seminal de la música laietana—, el Mas i Mas’23 recorda al gran Gato a l’espai de la Barcelona més llatina, i també més rumbera.