Algú els va definir com una banda “neolaietana”, és a dir, hereva d’aquella època irrepetible que es va esdevenir al Zeleste del carrer Plateria. El cert és que Tarannà incorpora sense miraments influències que van del rock progressiu a la música tradicional, passant pel reggae o la músiques improvisades. Un poti-poti atrevit amb textos compromesos i una manera original de fer que ha rebut els elogis de la crítica especialitzada i d’un públic molt variat.   

Sisu Coromina saxo alt, Ruth Barberan trompeta, Sergi Rovira saxo tenor, Pere Masafret trombó, Esteve Dalmau guitarra elèctrica, Jordi Sánchez baix i contrabaix, David Sitges bateria.