Dena Derose veu i piano, Gabriel Amargant saxo tenor, Ignasi Gonzalez contrabaix, Esteve Pi bateria.
“És la cantant-pianista més creativa i seductora després de Shirley Horn”. Són les paraules que va escriure el crític del Washington City Joel Siegel per descriure a qui avui és una de les veus més importants del jazz vocal, Dena Derose, una cantant de primera categoria que baixarà per primer cop les escales del Jamboree. Nascuda en un petita localitat de províncies, Derose va bastir la seva passió pel jazz escoltant a Nova York a Hank Jones, Mulgrew Miller i Kenny Barron. Per gràcia o per desgràcia, una lesió li va impedir fer carrera únicament com a pianista. Va descobrir llavors la seva capacitat com a cantant i teclista alhora i, a principis de la dècada de 1990, va emergir com un autèntica revelació del jazz a la ciutat dels gratacels. Vocalista de to profund, amant de la gloriosa tradició del subgènere –o directament gènere- del jazz cantat, Dena Derose ha cridat l’atenció de músics com Ray Brown, Benny Golson, Clark Terry, Jimmy Coob, Phil Woods, Slide Hampton o John Scofield, que han requerit els seus serveis. En solitari ha publicat 9 discos merescudament lloats per la crítica i l’afició, com podran comprovar els qui s’acostin a la cava de la plaça Reial.
Dena Derose veu i piano, Gabriel Amargant saxo tenor, Ignasi Gonzalez contrabaix, Esteve Pi bateria.
