Consagrat com el vèrtex de The J.B. Horns de James Brown al costat de Maceo Parker i Fred Wesley, als seus 71 anys Pee Wee Ellis manté intacta la intensitat d’una bufera que ha marcat el camí en el funk, el jazz i el rythm’n’ blues des de la dècada dels setanta fins a l’actualitat. Es va iniciar amb Ron Carter, Chuck Mangione i el colós Sonny Rollins, es va llicenciar amb el padrí del funk, el gran James Brown, i ha assolit la càtedra amb les seves propostes més personals, com les d’aquest quartet on aboca tot el que ha aprés i viscut. La seva versatilitat ha comportat que figures de tots els àmbits, com Van Morrison, Ali Farka Touré, Jimmy Cobb, Dr. John o George Clinton, el tinguessin en nòmina en alguns dels seus projectes i gires. Però el veritable Pee Wee Ellis és el que ara es descobreix amb tot el que ha anat vivint i assimilant fins a generar una sonoritat pròpia i irresistible.

Pee Wee Ellis saxo i veu, Tony Remy guitarra, Dan Moore teclats, Patrick Scales baix, Guido May bateria.