Antonio Farao piano, Pau Sala contrabaix i, Joan Casares bateria.

Nascut a Roma, el 1965, Antonio Farao és un dels grans pianistes de l’escena internacional, un músic que destaca per la seva sensibilitat com a intèrpret i improvisador. El seu estil és únic: virtuós, recursiu, energètic, magnètic i amb una habilitat rítmica extraordinària. Farao va néixer en una família d’artistes i va créixer escoltant els grans del jazz. Influenciat per Oscar Peterson, Errol Garner, McCoy Tyner, Herbie Hancock, Monk, Jarrett i altres, es va formar com a jazzista i el 1998 va guanyar el prestigiós concurs Martial Solal. D’aleshores ençà, ha fet feina amb André Ceccarelli, Daniel Humair, Gary Bartz, Lee Konitz, Steve Grossman, Richard Galiano, John Abercrombie, Toots Thielemans, Joe Lovano… la llista de celebritats és immensa. En solitari, ha gravat discos com ara ‘Thorn’ (Enja, 2001, amb Jack Dejohnette, Chris Potter i Drew Gress), ‘Far Out’ (Cam, 2003, amb Bob Berg) i ‘Evan’ (Cristal/Jando, 2012, amb Joe Lovano). Entre altres elogis, cal esmentar els de Kenny Kirkland —“el millor pianista jove que he sentit des de fa anys”— i Herbie Hancok: “No només és bo com a pianista, sinó també excel·lent.”