Danilo Pérez piano, Ben Street contrabaix, Adam Cruz bateria.
Quan el 1993 va trepitjar per primer cop un escenari barceloní —l’antiga Boîte Mas i Mas—, molts aficionats ja van sospitar llavors que el músic panameny esdevindria una de les grans figures del jazz contemporani. Pianista titular del trio de Roy Haynes i del quartet de Wayne Shorter, Danilo Pérez atresora una molt brillant carrera en solitari, farcida de discos seminals com The Journey (RCA, 1994), Panamonk (Impulse!, 1996) o Central Avenue (Impulse!, 1998), amb els quals ha estat candidat als Grammy i ha rebut els elogis de la crítica més severa. Tot i esdevenir una estrella del jazz nord-americà, Pérez no ha renegat mai de les seves arrels llatines. No en va, ell és en part responsable d’una nova embranzida que va experimentar el jazz a mitjans dels 90 amb l’aportació capritxosa d’un seguit de colors i referents rítmics de la tradició caribenya. El seu estil torrencial, original, ha seduït a històrics com Paquito D’Rivera, Claudio Roditti, Arturo Sandoval, Roy Haynes, Steve Lacy, Tom Harrell i un llarg etcètera de tòtems del jazz. Sobretot, ha captivat a milers d’aficionats dels quatre punts cardinals. I a una base rítmica, la que l’acompanyarà al Jamboree, digna de figurar també a l’olimp del jazz de tots els temps.
Danilo Pérez piano, Ben Street contrabaix, Adam Cruz bateria.
