Dena DeRose piano i veu, Toni Solà saxo tenor, Ignasi González contrabaix i, Jo Krause bateria.

“És la cantant i pianista més creativa i seductora després de Shirley Horn.” L’afirmació és del crític Joel Siegel (Washington City) i descriu a una de les artistes més importants del jazz vocal avui. S’anomena Dena Derose i baixa per primer cop les escales del Jamboree. Nascuda a Binghamton (Nova York, EUA), el 1966, va conrear la seva passió pel jazz a Nova York, escoltant a Hank Jones, Mulgrew Miller i Kenny Barron. Un fet atzarós, una lesió, li va impedir fer carrera únicament com a pianista. Llavors va descobrir la seva capacitat com a cantant i teclista alhora i, a principis dels noranta, va esdevenir una autèntica revelació del jazz a la ciutat dels gratacels. Vocalista de to profund, amant de la gloriosa tradició del jazz cantat, Dena Derose ha cridat l’atenció de músics com ara Ray Brown, Benny Golson, Clark Terry, Jimmy Coob, Phil Woods, Slide Hampton i John Scofield, amb qui ha col·laborat. En solitari, ha publicat nou discos, saludats per la crítica i l’afició. Dena Derose és sens dubte una cantant de primera.