Entre les darreres fornades del jazz nord-americà destaca el saxofonista JD Allen, músic de  sonoritat robusta que va néixer a Detroit el 1972 i es va formar a Nova York fent de sideman de Betty Carter, Lester Bowie, Ron Carter, George Cables, David Murray i Butch Morris, entre d’altres. Allen ha estat company de viatge de Cindy Blackman, Eric Reves, Meshell Ndegeocello, Jeremy Pelt, Gerald Cleaver i Dave Douglas. El 1999 va debutar amb el disc In Search Of… (Red Records), amb el qual va rebre el Premi al Millor Nou Artista. Va iniciar llavors una llorejada carrera amb nombrosos guardons per treballs com Pharoa’s Children (Criss Cross, 2002), I AM – I AM (Sunnyside, 2008) o el seu darrer CD, The Victory! (Sunnyside, 2011), distingit per la prestigiosa revista DownBeat. Un altre publicació, el diari The New York Times, va dir de JD Allen que és “un saxo tenor d’estil enigmàtic, elegant i entortolligat”. És una definició que s’escau per a un jazzman que, en formació de trio i sense instrumentació harmònica, promet una nit màgica a l’afició.      

JD Allen saxo tenor, Gregg August contrabaix, Rudy Royston bateria.