Joris Roelofs saxo, Matt Penman contrabaix, Ted Poor bateria.
Fou el primer músic no nord-americà en endur-se el primer premi del prestigiós concurs Stan Getz/Clifford Brown, a banda de ser finalista del Thelonious Monk i rebre diferents guardons al seu país d’adopció, Holanda, a on es va graduar amb honors al Conservatori d’Amsterdam. El francès Joris Roelofs posseeix totes les facultats per ser considerat un dels grans saxofonistes de les darreres generacions: una tècnica depurada, una dicció elegant, una expressió original i creativa i, per si fora poc, l’aval de jazzman de l’alçada de Brad Mehldau, Lionel Loueke, Aaron Golberg —present en el seu darrer treball—, Dee Dee Bridgewater, Peter King, Ralph Peterson, la Vienna Art Orchestra —de la que en va formar part durant cinc anys— i, es clar, els dos companys de trio que l’acompanyen al Jamboree: Matt Penan, membre del SF Jazz Collective i de les bandes de Mark Turner, Miguel Zenón i Joshua Redman, i Ted Poor, bateria de Chris Potter, Bill Frisell, Maria Schneider, Aaron Parks i Kurt Rosenwinkel, entre d’altres. No es perdin, doncs, al trio de l’any.
Joris Roelofs saxo, Matt Penman contrabaix, Ted Poor bateria.
