Bill Evans (1929 – 1980) va ser un dels pianistes més influents de la història del jazz; un “poeta”, segons l’escriptor Gene Less —lletrista de ‘Watz for Debbie’—, per les boniques construccions melòdiques que feia, entre altres mèrits. No en va, pocs van fer tant per l’instrument de 88 tecles com Bill Evans, amb genialitats com ara la seva aportació a l’icònic disc ‘Kind of Blue’ (1959), de Miles Davis, o els magnífics treballs en solitari, en els quals va engrandir l’art del piano-trio. El seu llegat és indestriable i avui continua inspirant a músics de primera de tot arreu. Un bon exemple és José Alberto Medina, que considera a Bill Evans un dels seus principals referents. Nascut a Las Palmas de Gran Canaria, el 1979, Medina fou un dels puntals del talent jove que va enaltir l’escena de Barcelona a començaments del segle XXI. Versàtil i polifacètic, ha publicat deu discos en solitari —alguns dels quals amb el cèlebre J.A.M. Trio— i 25 més en qualitat d’acompanyant. Com a sideman, ha fet feina, entre d’altres, amb Sheila Jordan, Dick Oatts, Jerry González, Jorge Pardo i Ginesa Ortega. També és fundador del centre cultural La Fábrica La Isleta (Las Palmas), de la Borondón Big Band i d’esdeveniments com El Mundo en un Piano.