Diu que la seva cultura és el hip hop i el jazz la seva tradició. Es diu Robert Glasper, va néixer a Texas fa poc més de 30 anys i va publicar el seu primer disc el 1993 —Mood (Fresh Sound New Talent)— amb una col•laboració especial: la del seu bon amic i cantant de soul Bilal, amb qui ha treballat en diverses ocasions. El 2005 va debutar amb el segell Blue Note —Canvas és deia el disc—, quan ja era tot una revelació del piano trio. Al marge, però, de la seva brillant carrera discogràfica, Glasper ha treballat amb Russell Malone, Marc Whitfield, Roy Hargrove, Terence Blanchard i Christian McBride. Adora tant a Duke Ellington com a Herbie Hancock —de qui ha enregistrat diferents temes—, Erikah Badu, De La Soul o els hip-hopers Jay Z, J Dilla. La seva música, impregnada d’un fort lirisme, beu de diferents fonts. Sense renunciar a la tradició del piano jazz, Glasper barreja en una mateixa olla elements de diferents escoles de la cultura musical afroamericana, i basteix una obra contemporània i atemporal, un compendi deliciós de moltes influències que es resumeix en el lliscar trepidant dels seus dits. Al Jamboree, a més, comptarà amb una col•laboració especial: la de Chris Dave, un bateria versàtil, un renovador del llenguatge del groove, un inventor de nous registres que ha capgirat l’instrument dels plats i els cuirs i ha seduït a figures com Kenny Garrett, Terence Blanchard, Me’shell N’Degeocello, Nicolas Payton, Pat Metheny, Wynton Marsalis o el propi Glasper.

Robert Glasper piano, Derrek Hodge contrabaix, Chris Dave bateria.