Wayne Escoffery saxo tenor · Per confirmar piano, baix, bateria
Guanyador el 2014 d’un Grammy i del Premi de la Crítica de la revista Downbeat, Wayne Escoffery és un dels saxofonistes més talentosos de la seva generació. Al seu currículum s’hi poden trobar els noms de Ron Carter, Abdullah Ibrahim, Al Foster, Billy Hart, Eddie Henderson, Wallace Roney i Herbie Hancock i altres figures. Amb qui més se l’associa, però, és amb el quintet de Tom Harrell. Amb l’il·lustre trompetista ha col·laborat des de l’any 2006, ha gravat set discos i ha voltat per mig món. En solitari, lidera el seu propi grup, amb el qual ha fet gires internacionals i ha signat discos saludats per la crítica. A casa nostra, el recordem per les seus grans concerts al Jamboree i com a solista de la Clasijazz Orchestra en la inauguració del Mas i Mas’23, quan la formació andalusa va interpretar l’‘Epitaph’ de Charles Mingus. Precisament, l’any 2023 va fer un període sabàtic a Europa, obligat per les circumstàncies, entre d’altres per una lesió que li impedia tocar el saxo. D’aquella experiència insòlita en la seva prolífica i molt activa trajectòria —«No podia fer altra cosa que pensar», recorda—, n’ha tret un disc sorprenent, ‘Alone’ (Smoke, 2024), líric, bell i en companyia, a més, d’una base rítmica de primera: Gerald Clayton, al piano, Ron Carter, al contrabaix, i Carl Allen, a la bateria. Escoffery porta al Mas i Mas’25 el repertori del seu treball nou, en una sessió que promet ser magnífica.
