James Carter saxòfon · Gerard Gibbs hammond B3 · Alex White bateria
James Carter, un saxofonista de jazz efusiu i de gran dinamisme, va causar sensació entre la crítica quan va irrompre a l’escena jazzística de Nova York a principis dels 90, després de traslladar-se de la seva Detroit natal. El seu disc debut, JC on the Set, publicat al Japó amb només 23 anys i als Estats Units un any després, el 1993, va ser aclamat com el millor debut d’un saxofonista en dècades. La crítica va destacar la seva capacitat de tocar pràcticament qualsevol estil de jazz sense imitar ningú.
Des d’aquests primers reconeixements, Carter ha explorat la música de Django Reinhardt a Chasin’ the Gypsy (2000), ha mostrat les seves habilitats clàssiques a Caribbean Rhapsody (2011) i ha treballat amb el seu emotiu trio d’òrgan a Live from Newport Jazz (2019).
Nascut el 1969 a Detroit, Carter va començar a tocar als 11 anys i va estudiar amb el trompetista Marcus Belgrave. Com a prodigi, va progressar ràpidament i el 1986, als 17 anys, es va unir a la gira de Wynton Marsalis. Dos anys després, traslladat a Nova York, va integrar Brass Fantasy de Lester Bowie. Entre 1993 i 2000 va publicar sis discos com a líder, explorant des de estàndards de jazz fins a funk elèctric i homenatges a Django Reinhardt, i posteriorment a Billie Holiday amb Gardenias for Lady Day.
Després de passar de Columbia a Warner Bros., va gravar Carter’s Live at Baker’s Keyboard Lounge (2004) i Out of Nowhere (2005). També ha col·laborat amb la Lincoln Center Jazz Orchestra, Cyrus Chestnut, Rodney Whitaker, Frank Lowe, Julius Hemphill, Madeleine Peyroux, Ronald Shannon Jackson, Tough Young Tenors i la Charles Mingus Big Band.
El 2011 va presentar Caribbean Rhapsody, amb el compositor clàssic Roberto Sierra, incloent-hi el “Concert per a saxofon i orquestra”. Carter ha perfeccionat la seva tècnica fins a assolir un nivell virtuós impressionant amb saxòfons, flautes i clarinets, comparat amb Paganini pel mateix Sierra.
En 2019 va publicar Live from Newport Jazz amb el seu trio d’òrgan, seguit per projectes eclèctics com D(IVO) (2022), el seu quartet de saxòfons amb Tim Berne, Tony Malaby i Ivo Perelman, i Reed Rapture amb Perelman. També va mostrar el seu domini del saxòfon baríton a Un (Unaccompanied Baritone Saxophone).
El 2023 va actuar al Blue Note de Nova York amb DJ Logic i Galactic i al Birdland amb el seu quintet presentant Lookin’ at Lock: The Music of Eddie “Lockjaw” Davis.
El 2026, James Carter gira amb Trane: A Centennial Supreme amb el seu Organ Trio: James Carter (saxòfons), Gerard Gibbs (piano) i Alex White (bateria).
